dimecres, 27 d’abril del 2016

Continuem sumant

Bon dia!

El temps passa molt de pressa, i gairebé ja estem acabant, és per aquest motiu que hem d'exprimir al màxim el temps que ens queda.

Durant aquest mes, la Chantal i jo hem anat parlant i mantenint el contacte, potser no tant com a mi m'agradaria. Entre el seu temps disponible i els meus horaris de les classes i el treball, és difícil poder arribar a un acord. Però tot i així, la relació que mantenim les dues es conserva, i no es deteriora la confiança que tenim. 

Ara que arriba el bon temps volem aprofitar per fer activitats a l'aire lliure com passejar, fer el toc, anar a la platja, realitzar excursions, etc. Espero poder aprofitar el poc temps que tenim, i que la Chantal tingui en un futur un bon record, tant del projecte com de mi.

La foto que he seleccionat és d'un dia que vam anar a prendre un refresc al lloc on treballa el seu germà. En aquesta ocasió també vaig decidir portar a la meva gossa, perquè sé que a la Chantal li agrada molt. Aquell dia, va ser ella l'encarregada de portar-la a passejar, i he de dir que vam riure molt, ja que la gossa és molt gran i feia molta força quan caminava. Semblava que era la gossa qui treia a passejar a la Chantal. Ho vam passar molt bé.




divendres, 11 de març del 2016

CINE!

Després d'intentar posar-nos d'acord sobre quin dia podíem quedar per veure'ns, vam arribar a un acord, i dies més tard vam quedar per anar al cinema.

La pel·lícula que vam anar a veure va ser la de Zoolander, tot i que l'altra alternativa era la de Pesadillas. Vam arribar amb temps suficient per a comprar crisipetes i beguda, i vam tenir temps per a poder parlar i posar-nos al dia.

Recordo que aquell dia la Chantal estava molt receptiva, i ja no feia falta que jo iniciés la conversa, sinó que m'anava explicant vivències seves personals, sense que jo li preguntés tota l'estona. A més, durant la pel·lícula no vam parar de xerrar sobre les escenes, i no paràvem de riure. Va ser un dia, en el que personalment vaig tenir vibracions molt positives sobre la meva feina com a mentora, vaig sortir molt satisfeta.

La foto que ajunto a continuació és a la sala del cinema, esperant que comencés la pel·lícula. 



dilluns, 8 de febrer del 2016

Un kitkat

Des de fa dues setmanes, vaig una mica atabalada, a causa dels exàmens i la feina. La falta de temps no m'ha permès poder quedar amb la meva rossinyola durant molt de temps.

Durant aquestes setmanes, vaig intentar, treure una estona i em vaig emportar a la Chantal a prendre un gelat, tot i que el temps no acompanyava, estava boníssim!! Vam estar parlant i gaudint d'aquell moment, i quan vam acabar vam anar a fer un volt.




dissabte, 23 de gener del 2016

Nous canvis

Han passat ja uns mesos des que la Chantal i jo ens vam conèixer, tot i que al principi va costar bastant, cada vega la relació que ambdues mantenim és més forta. El contacte entre les dues és més freqüent, i el temps que passem juntes resulta molt agradable.

Pel que fa a la seva actitud, noto un canvi molt positiu, és una noia molt tímida, però a poc a poc va agafant confiança i això com a mentora em satisfà moltíssim. 

Intentem que les activitats que fem siguin variades, i a gust de les dues. 

La fotografia que adjunto a continuació, va ser un dia que vam decidir treure a passejar a la meva gossa, pel passeig de S'agaró. Com que Chantal em va comentar que li agradaven els gossos, vaig considerar que seria una bona idea. A més, aquell dia feia molt bon temps i vam gaudir molt totes tres juntes.





divendres, 11 de desembre del 2015

Primers contactes

Participar en aquest projecte comporta acceptar una sèrie de compromisos que tant els mentors com els rossinyols ens comprometem a complir. L'objectiu és, crear consciencia sobre quin ha de ser el nostre paper en cada moment, per tal de ser conseqüents amb les decisions que prenem.

Les primeres setmanes van ser complicades, a causa dels horaris, temps disponible d'ambdues, etc. Tot i així, després de parlar amb calma i organitzar-nos, hem pogut resoldre qualsevol inconvenient que ha pogut distorsionar les nostres quedades, i a la vegada ha millorat la nostra relació.

Per organitzar el temps, vaig decidir fer una dinàmica, on cadascuna de nosaltres havia d'escriure en un paper, tres activitats que ens agradaria fer durant aquests mesos. Posteriorment, vam crear una llista de possibles activitats que podíem realitzar.

A continuació, adjunt'ho una fotografia de la Chantal i jo, al passeig de Sant Antoni de Calonge. Després de donar un vol per la platja vam anar a jugar a bolos.







dilluns, 16 de novembre del 2015

Comença l'aventura!!


Va arribar el dia tan esperat, en què tots els participants coneixerien el seu mentorat i mentor, amb el que compartirien temps durant un període de sis mesos aproximadament. Mirades, nervis, il·lusió, incertesa, un munt de sentiments contraposats que feien més desitjable el temps d'espera. 

Després de la part més formal i explicativa del projecte, va arribar el moment de la dinàmica de coneixença. Em va agradar, perquè els mentors, lluny de semblar ser més seriosos i sensats, semblàvem nens petits desitjosos de conèixer el nostre mentorat.  L'experiència va ser molt emocionant, i les primeres impressions molt bones. 

La Chantal em va semblar una noia molt tímida, i em transmetia bones vibracions. Vam estar parlant durant vària estona, intercanviant gustos i idees sobre el que podríem fer de cara a les pròximes quedades. Finalment, vam intercanviar telèfons per tal d'estar en contacte durant el temps en què no ens veiem. 

D'aquesta manera, va començar la nostra aventura, que continuarà al llarg dels mesos. 

A continuació, adjunto una imatge que va fer la meva mentorada i que em va fer il·lusió veure-la.